El periodista Bernat Soler presenta el llibre El Clàssic (Barça - Madrid 1902-2012)
El periodista Bernat Soler ha presentat el llibre El Clàssic (Barça - Madrid 1902-2012) Un llibre sobre el que han donat de sí els més de 200 partits entre aquests dos equips, concretament 218, i un llibre en el que he tingut el plaer de participar des del principi. Moltes hores de treball que han tingut el seu fruit, perquè tot i començar a principis de febrer, el llibre havia d'estar enllestit per Sant Jordi, però això significava també tenir tots els textos de cada partit i totes les fotografies unes setmanes abans, perquè es pogués editar i portar a impremta. Això ha significat molta documentació i molt ràpida, moltes hores davant cròniques d'hemeroteques digitals per resumir que passava a cada partit i algunes trucades al Centre de documentació del FCB, per tenir-ho tot enllestit a temps per la publicació.
Carles Reixach n'és el prologuista i s'ha presentat al Camp Nou, a l'espai de l'Agrupació de Jugadors del Barça. El llibre és de l'editorial Efadós i es ven a 36€.
És un llibre molt gràfic molt interessant sobretot perquè explica una mica el què ha passat en cada partit de la història entre aquests dos grans del futbol mundial, i que ha portat tanta rivalitat des de l'inici del futbol a Espanya.
Us deixo amb una petita mostra ■ 17 D'Abril DE 2012
Carles Reixach n'és el prologuista i s'ha presentat al Camp Nou, a l'espai de l'Agrupació de Jugadors del Barça. El llibre és de l'editorial Efadós i es ven a 36€.
És un llibre molt gràfic molt interessant sobretot perquè explica una mica el què ha passat en cada partit de la història entre aquests dos grans del futbol mundial, i que ha portat tanta rivalitat des de l'inici del futbol a Espanya.
Us deixo amb una petita mostra ■ 17 D'Abril DE 2012
Un Vic poc encertat deixa escapar tres punts a casa
L’Alcoi guanya 2-3 amb un gol a falta de 35 segons.
A les 7 en punt de la tarda faltaven tres hores pel Clàssic. Barça i Madrid acaparaven tota l’atenció esportiva de la tarda d’ahir, però no era l’únic partit que es jugava, hi havia OK Lliga i el Vic s’enfrontava a l’Alcoi. Un partit important pels dos equips, ja que l’Alcoi necessitava sortir dels llocs de descens en que es trobava i el Vic volia demostrar que és un equip sòlid i que la victòria contra un equip de dalt, el Noia, en l’última jornada, no havia estat de casualitat. Segurament molta gent havia quedat al bar per veure el clàssic o sopar d’hora per estar a punt, sigui com sigui el partit del Barça va deslluir una mica l’ambient del pavelló Olímpic de Vic, amb unes grades més buides que de costum. Tampoc hi ajudava el rival, l’Alcoi, un equip que tot i anar blaugrana no és el Barça, més aviat un equip destinat a lluitar per la permanència aquesta temporada.
L’esportivitat va estar molt present en l’inici del partit amb aplaudiments en la sortida de l’equip rival i una ovació quan va aparèixer l’equip local, però el que trencava la normalitat va ser el minut de silenci per la mort de Josep Sala, l’expresident de l’etern rival, el Voltregà. Una situació emotiva i respectuosa, cosa no molt habitual durant els derbis osonencs.
El Vic va portar el pes del joc des del primer minut. Control de la bola i circulació ràpida va ser la tònica general del joc dels locals, que conscients de la forma en que està Lucas Ordoñez, màxim anotador de la lliga, el buscaven per acabar les jugades. Durant els primers 15 minuts el davanter argentí va estar força desaparegut i els seus xuts van anar fora o els va aturar Navedo o algun defensa.Al minut 3 ja hi va haver el primer temps mort, demanat per el tècnic vigatà, Carlos Figueroa. El motiu no era que el Vic jugués malament, sinó que tot i controlar el joc, fallava molt i errors en les passades o alguns robatoris de bola van acabar amb contraatacs molt perillosos. El més clar un u contra u de l’Alcoi que va aturar Grau. Al minut 7 els visitants van marcar el primer gol. Estava en sintonia amb el joc de l’equip de Diego Mir, un xut llunyà de Juan José López, que surt fora, però rebota a la tanca i cap defensa pot arribar-hi, Sáez recull la bola i fa una passada ràpida perquè López que s’incorporava a l’atac remati amb un bon xut per l’esquadra. El jugador asturià va ser el millor de l’equip alacantí durant tot el partit, no només pels seus dos gols que van ser clau en la victòria sinó per les seves perillosíssimes incorporacions a l’atac i la bona defensa.
El públic va rebre el gol com un gerro d’aigua freda, el pavelló va quedar mut, sobretot perquè el domini del Vic feia presagiar un gol dels locals, però les ocasions no es materialitzaven.
Titi Roca va sortir de la pista per unes molèsties, però el permetrien jugar a la segona meitat. Faltaven 7 minuts per la mitja part i els de Figueroa seguien intentant-ho tot però res funcionava. Un temps mort va fer sortir al Vic més ofensiu, i amb ganes de remuntar. A falta d’un minut i mig el Vic va fer una jugada de molt toc, en que hi va intervenir tot l’equip, per acabar amb l’acció individual dins l’àrea de Bancells, que va driblar a López i al porter visitant Navedo per marcar un bon gol.
Aire Fresc
Alguna cosa els va dir Figueroa a la mitja part als jugadors del Vic, perquè van sortir molt desperts dels vestidors i amb 32 segons jugats, Lucas Ordoñez va avançar als vigatans que veien la recompensa pel seu joc de control i possessió. Una altra jugada d’equip, molt ben trenada, que va saber resoldre Ordoñez de manera excepcional, primer passant-se la bola entre les cames per enganyar al rival i després va inventar-se un xut potentíssim per sota les cames del rival que va entrar a la porteria arran de pal. Un golàs. Ordoñez demostrava així per què és el pitxitxi de la lliga.
A la segona part l’equip alacantí va entrar més en joc, i va sortir del darrere per tenir més possessió de la pilota. Així es va generar el segon gol de l’Alcoi, una jugada de l’equip de Mir va acabar en un xut de Cañellas, que va poder aturar Grau, però el refús el va aprofitar Sáez per empatar.Aquest gol va donar emoció al partit perquè cap dels dos equips es conformava amb l’empat i a partir d’aquest moment els xuts i les ocasions de gol van augmentar progressivament igual que la tensió que hi havia a la pista. Lucas Ordoñez havia entrat en calor i s’havia convertit en el millor del seu equip. Va deixar detalls de qualitat driblant als rivals i xutant, però li faltava encert. Ahir no era el seu millor dia. A falta de 12 minuts pel final l’argentí va cometre un penal, però ahir tampoc era el dia de Baieli, el jugador de l’Alcoi havia passat força inadvertit tot el partit i va ser l’encarregat de llançar el penal que Grau va aturar sense molta dificultat. Poc després Baieli va cometre una falta que li va suposar una targeta blava i el va deixar 2 minuts fora de joc. El lliure directe el va xutar Masoliver i el va parar el porter alcoià.
A cinc minuts pel final, el partit seguia en empat i els nervis es notaven entre els jugadors, també entre el públic que començava a criticar les decisions arbitrals en les poques faltes que hi va haver. Els titulars tornaven a la pista per treure les castanyes del foc però el joc s’havia convertit en contraatac rere contraatac, qualsevol podia marcar el gol de la victòria. Juan José López de l’Alcoi va tenir la victòria al seu estic, però el xut va anar al pal. Jugada seguida, Borja va fer caure a Sáez amb l’estic, forçat pels nervis i perquè veia que la victòria s’estava escapant. L’àrbitre no va dubtar ni un moment en treure targeta blava al jugador vigatà i xiular lliure directe. Una falta que va costar un punt al Vic. López xuta i transforma la falta directa per tornar a posar per davant l’Alcoi a 35 segons del final. El Vic deixava escapar els punts en un partit que havia controlat però que el poc encert i una falta en els últims moments el van sentenciar. L’Alcoi sense demostrar gaire durant el partit es va endur una victòria potser més fàcil del que s’esperava i els tres punts treuen a l’equip de Diego Mir fora de la zona de descens. El Vic en canvi va perdre un puntet que l’hagués ajudat en aquest inici de temporada tan irregular, amb victòries o molt bons partits contra equips complicats com Noia, Igualada o Barça i en canvi derrotes contra equips cuers ■ 10 DE DESEMBRE DE 2011
 |
| Bancells amb la pilota encara a Carlos Pérez de l'Alcoi davant unes grades força buides |
A les 7 en punt de la tarda faltaven tres hores pel Clàssic. Barça i Madrid acaparaven tota l’atenció esportiva de la tarda d’ahir, però no era l’únic partit que es jugava, hi havia OK Lliga i el Vic s’enfrontava a l’Alcoi. Un partit important pels dos equips, ja que l’Alcoi necessitava sortir dels llocs de descens en que es trobava i el Vic volia demostrar que és un equip sòlid i que la victòria contra un equip de dalt, el Noia, en l’última jornada, no havia estat de casualitat. Segurament molta gent havia quedat al bar per veure el clàssic o sopar d’hora per estar a punt, sigui com sigui el partit del Barça va deslluir una mica l’ambient del pavelló Olímpic de Vic, amb unes grades més buides que de costum. Tampoc hi ajudava el rival, l’Alcoi, un equip que tot i anar blaugrana no és el Barça, més aviat un equip destinat a lluitar per la permanència aquesta temporada.
L’esportivitat va estar molt present en l’inici del partit amb aplaudiments en la sortida de l’equip rival i una ovació quan va aparèixer l’equip local, però el que trencava la normalitat va ser el minut de silenci per la mort de Josep Sala, l’expresident de l’etern rival, el Voltregà. Una situació emotiva i respectuosa, cosa no molt habitual durant els derbis osonencs.
El Vic va portar el pes del joc des del primer minut. Control de la bola i circulació ràpida va ser la tònica general del joc dels locals, que conscients de la forma en que està Lucas Ordoñez, màxim anotador de la lliga, el buscaven per acabar les jugades. Durant els primers 15 minuts el davanter argentí va estar força desaparegut i els seus xuts van anar fora o els va aturar Navedo o algun defensa.Al minut 3 ja hi va haver el primer temps mort, demanat per el tècnic vigatà, Carlos Figueroa. El motiu no era que el Vic jugués malament, sinó que tot i controlar el joc, fallava molt i errors en les passades o alguns robatoris de bola van acabar amb contraatacs molt perillosos. El més clar un u contra u de l’Alcoi que va aturar Grau. Al minut 7 els visitants van marcar el primer gol. Estava en sintonia amb el joc de l’equip de Diego Mir, un xut llunyà de Juan José López, que surt fora, però rebota a la tanca i cap defensa pot arribar-hi, Sáez recull la bola i fa una passada ràpida perquè López que s’incorporava a l’atac remati amb un bon xut per l’esquadra. El jugador asturià va ser el millor de l’equip alacantí durant tot el partit, no només pels seus dos gols que van ser clau en la victòria sinó per les seves perillosíssimes incorporacions a l’atac i la bona defensa.
El públic va rebre el gol com un gerro d’aigua freda, el pavelló va quedar mut, sobretot perquè el domini del Vic feia presagiar un gol dels locals, però les ocasions no es materialitzaven.
Titi Roca va sortir de la pista per unes molèsties, però el permetrien jugar a la segona meitat. Faltaven 7 minuts per la mitja part i els de Figueroa seguien intentant-ho tot però res funcionava. Un temps mort va fer sortir al Vic més ofensiu, i amb ganes de remuntar. A falta d’un minut i mig el Vic va fer una jugada de molt toc, en que hi va intervenir tot l’equip, per acabar amb l’acció individual dins l’àrea de Bancells, que va driblar a López i al porter visitant Navedo per marcar un bon gol.
Aire Fresc
Alguna cosa els va dir Figueroa a la mitja part als jugadors del Vic, perquè van sortir molt desperts dels vestidors i amb 32 segons jugats, Lucas Ordoñez va avançar als vigatans que veien la recompensa pel seu joc de control i possessió. Una altra jugada d’equip, molt ben trenada, que va saber resoldre Ordoñez de manera excepcional, primer passant-se la bola entre les cames per enganyar al rival i després va inventar-se un xut potentíssim per sota les cames del rival que va entrar a la porteria arran de pal. Un golàs. Ordoñez demostrava així per què és el pitxitxi de la lliga.
A la segona part l’equip alacantí va entrar més en joc, i va sortir del darrere per tenir més possessió de la pilota. Així es va generar el segon gol de l’Alcoi, una jugada de l’equip de Mir va acabar en un xut de Cañellas, que va poder aturar Grau, però el refús el va aprofitar Sáez per empatar.Aquest gol va donar emoció al partit perquè cap dels dos equips es conformava amb l’empat i a partir d’aquest moment els xuts i les ocasions de gol van augmentar progressivament igual que la tensió que hi havia a la pista. Lucas Ordoñez havia entrat en calor i s’havia convertit en el millor del seu equip. Va deixar detalls de qualitat driblant als rivals i xutant, però li faltava encert. Ahir no era el seu millor dia. A falta de 12 minuts pel final l’argentí va cometre un penal, però ahir tampoc era el dia de Baieli, el jugador de l’Alcoi havia passat força inadvertit tot el partit i va ser l’encarregat de llançar el penal que Grau va aturar sense molta dificultat. Poc després Baieli va cometre una falta que li va suposar una targeta blava i el va deixar 2 minuts fora de joc. El lliure directe el va xutar Masoliver i el va parar el porter alcoià.
A cinc minuts pel final, el partit seguia en empat i els nervis es notaven entre els jugadors, també entre el públic que començava a criticar les decisions arbitrals en les poques faltes que hi va haver. Els titulars tornaven a la pista per treure les castanyes del foc però el joc s’havia convertit en contraatac rere contraatac, qualsevol podia marcar el gol de la victòria. Juan José López de l’Alcoi va tenir la victòria al seu estic, però el xut va anar al pal. Jugada seguida, Borja va fer caure a Sáez amb l’estic, forçat pels nervis i perquè veia que la victòria s’estava escapant. L’àrbitre no va dubtar ni un moment en treure targeta blava al jugador vigatà i xiular lliure directe. Una falta que va costar un punt al Vic. López xuta i transforma la falta directa per tornar a posar per davant l’Alcoi a 35 segons del final. El Vic deixava escapar els punts en un partit que havia controlat però que el poc encert i una falta en els últims moments el van sentenciar. L’Alcoi sense demostrar gaire durant el partit es va endur una victòria potser més fàcil del que s’esperava i els tres punts treuen a l’equip de Diego Mir fora de la zona de descens. El Vic en canvi va perdre un puntet que l’hagués ajudat en aquest inici de temporada tan irregular, amb victòries o molt bons partits contra equips complicats com Noia, Igualada o Barça i en canvi derrotes contra equips cuers ■ 10 DE DESEMBRE DE 2011
Bayern Munich - Un aspirant a la final del 22M?
L’equip de Van Gaal, va començar malament, i va estar molt questionat, perquè la seva posició a la lliga no era la que un equip amb els jugadors que té, es mereixia (com el Madrid a la Champions no?) però s’han anat conjuntant i estan on estan per mèrits pròpis.
Robben està més en forma que mai, ja no es lesiona 3 vegades en 2 dies com passava quan estava al Chelsea i també en la primera part de la seva etapa al Bernabeu, això el permet ensenyar tot el seu potencial des de la banda, driblant, corrent amunt i avall, fent el seu clàssic moviment cap al centre, centrant i sobre tot marcant gols. Ribery demostra cada dia el que val i l’equip en general està en un bon nivell de forma, també el vell conegut Van Bommel que a l’equip alemany és titular indiscutible, i capità. La mitja està completa amb un jugador com Müller, jove, fort i molt golejador. El Bayern va primer de la Bundesliga, està a la final de la copa alemanya, i a quarts de final de la Champions, però no cal oblidar, que el Manchester Utd. és el subcampió d’Europa, i que Rooney no ho fa gens malament, però en cap cas cal subestimar a l’equip alemany, perquè tot i no ser el favorit, pot donar la sorpresa, els dos equips juguen un futbol molt agradable a la vista i segur que ens deixaran dos partits per gaudir (amb una bona gerra de cervesa a sobre la taula, pot ser alemanya o anglesa, això depèn del gust de cadascú) ■
26 dE MARÇ DE 2010
L’equip de Van Gaal, va començar malament, i va estar molt questionat, perquè la seva posició a la lliga no era la que un equip amb els jugadors que té, es mereixia (com el Madrid a la Champions no?) però s’han anat conjuntant i estan on estan per mèrits pròpis.Robben està més en forma que mai, ja no es lesiona 3 vegades en 2 dies com passava quan estava al Chelsea i també en la primera part de la seva etapa al Bernabeu, això el permet ensenyar tot el seu potencial des de la banda, driblant, corrent amunt i avall, fent el seu clàssic moviment cap al centre, centrant i sobre tot marcant gols. Ribery demostra cada dia el que val i l’equip en general està en un bon nivell de forma, també el vell conegut Van Bommel que a l’equip alemany és titular indiscutible, i capità. La mitja està completa amb un jugador com Müller, jove, fort i molt golejador. El Bayern va primer de la Bundesliga, està a la final de la copa alemanya, i a quarts de final de la Champions, però no cal oblidar, que el Manchester Utd. és el subcampió d’Europa, i que Rooney no ho fa gens malament, però en cap cas cal subestimar a l’equip alemany, perquè tot i no ser el favorit, pot donar la sorpresa, els dos equips juguen un futbol molt agradable a la vista i segur que ens deixaran dos partits per gaudir (amb una bona gerra de cervesa a sobre la taula, pot ser alemanya o anglesa, això depèn del gust de cadascú) ■
26 dE MARÇ DE 2010
Inici de la temporada de F1 2010
Comença una nova temporada a la F1, una nova temporada que com cada any s’especula que serà impressionant, plena d’avançaments, accidents i estratègies arriscades, sorpreses i altres coses inesperades. Per això s’ha modificat el reglament, per ajudar a aquest espectacle, que sempre comença fort però massa sovint acaba decebent als espectadors. Per què? Potser els circuits són estrets? (sempre recordaré una cursa de la Champ Car en que cada volta en algun punt hi havia 3 cotxes en paral•lel, però clar, corrien en la pista d’un aeroport...) Esperem que aquesta temporada sigui més interessant que la de l’any passat i que com a mínim els 4 equips forts tinguin possibilitats de guanyar.
 |
| Karen Coulthard, periodista i dona de David Coulthard |
Com cada any, la FIA introdueix noves millores al reglament per afavorir l’espectacle, la més important d’aquest any és l’entrada de nous equips. Personalment no m’agrada, i l’entrada de nous equips crec que no funcionarà, està bé que algun equip sigui nou, també que s’ampliï el nombre de cotxes que hi participen, però a quin preu? Perquè han deixat entrar equips nous de low cost, que han de lluitar contra els 300 milions d’Euros amb que compta Ferrari per aquesta temporada, els 270 de Mercedes, 250 McLaren o 230 Red Bull. Virgin, Lotus o Hispania per exemple compleixen el mínim de 45 milions d’euros, tot i que fins i tot el mateix Ecclestone afirma que no es suficient i que això generarà desigualtats molt importants entre els equips amb diferent pressupost. Aquest any, amb la crisi tot ha canviat, es comenta que només 4 dels pilots que competiran els paga la seva escuderia, la resta s’han de buscar la vida, i en alguns equips, els pilots han de comprar el seu seient, aportar diners pels seus equips.
Aquests equips que segurament estaran a la part baixa de la classificació han fet uns temps molt dolents fins ara, i dos equips USF1 i Campos-Meta no han pogut mantenir el pressupost ni per arribar al primer gran premi i se’ls va acceptar perquè eren projectes sòlids... L’equip de Campos ha derivat en un altre, Hispania Racing Team, un cotxe que la primera volta que ha donat, ha estat als entrenaments lliures de Bahrein, sense haver-se provat en un circuit, ni tampoc en un túnel de vent. Després dels primers entrenaments lliures de Bahrein, el màxim dirigent de l’equip Hispania comentava: “Hemos logrado dar 17 vueltas”. Sembla graciós. Però realment la FIA s’hauria d’haver preocupat més per mantenir vells equips, BMW o Toyota, o fins i tot Honda, que són els que realment podien donar un plus d’emoció. Una altra part graciosa, és que els equips amb poc pressupost tenen algunes avantatges, per exemple, poden utilitzar el túnel de vent tant com vulguin... però de què serveix si no en tenen?!
Ja es veurà si Jean Todt al capdavant de la FIA, fa que millori l’espectacle als circuits, i no fora les pistes com ha fet fins ara Max Mosley ■ 13 DE MARÇ DE 2010